Benvolguts ciutadans, meus amics, ganes tenia de ser de nou entre vosaltres.
Com us vaig dir en les postals que us vaig adreçar ara ja farà un any des del gran país d’Anglaterra, terra sensible i entesa també en l’Art del Jardí, he pres bona nota de la seva tradició per a poder-la compartir amb tots vosaltres.Son els anglesos molt amatens en les coses de la Natura, la seva ciència i la seva tècnica les han aplicat de tal forma que han fet dels jardins poesia, Kensignton i el Regent’s Park, en especial el seu gran roserar del Quenns Mary Gardens els mantindré molt grats en la meva memòria.
Aquest any, m’enorgulleix estar de nou a Casa i veure aquest nostre jardí. Com cada any per aquestes dates, el jardí es vesteix de festa, i voldria compartir amb vosaltres també una efemèride, de fet una gran Efemèride.
No podem parlar de grans i genials jardins sense pensar en el gran dissenyador i revolucionari creador dels jardins de Vaux Le Vicomte i els conegudíssims Jardins de Versalles, la gran posada en escena de la mateixa escenografia jardinera, voldria en aquests 400 Anys del seu Naixament, sumar-nos a la celebració internacional de l’Any Le Nôtre, del Gran Le Nôtre, podriem dir del pare de tots els esplendorosos jardins de l’època moderna. Tota una escola que ha estat tradició i gran tradició. Uns jardins anomenats també jardins de la intel.ligència, ho podem ben entendre, des de la raó s’abogat cap al sentiment i aquest s’ha fet jardí.
S’han ornat així grans palaus, grans espais, i aquests han donat la clau per les noves ordenacions també ciutadanes, urbanístiques, en els inicis de les ciutats, tant grans com petites. També els nostres amics arquitectes,ingeniers, artistes, jardiners i paisatgistes, tots a una, han entés i ens han legat tot aquest vast patrimoni verd que fa les nostres delícies.
Recenment, aquest propassat març de 1913, he tingut el plaer de fer coneixènsa d’ún hàbil i intel.ligent enginyer i arquitecte paisatgista que està ara mateix treballant per la gran exposició Iberoamericana de Sevilla, el seu nom és Jean Claude Forestier. Els jardins que està creant allà no ens deixaràn gens indiferents. Transmisor de la gran tradició de la jardineria des de França, conservador dels Passeigs i Parcs de París, reataurador i reformador del parc de la Bagatelle al Bois de Boulogne, i creador del seu esplèndit roserar, amb tot això podem preveure que la seva mà creadora és del més alt nivell al Parc de Maria Luisa de Sevilla. Altres amics ja m’han informat de que el podrem tenir en breu a la nostra ciutat de Barcelona on és projectarà també la gran exposició Universal.
Pel que us puc informar, aquest senyor ha estat sensible al nostre fabulós clima, molt diferent al del seu païs. S’ha enriquit també de les nostres tradicions i s’adequat a la nostra forma i els nostres elements tant arquitectònics com vegetals, fent dels nostres jardins una gran obra arrelada també a l’Art del Jardí.
Totes aquestes noves voldria compartir amb tots vosaltres, amatens també al nostre jardí, ja que tot això que us he parlat, hi és en gran o petita mesura en aquest estimat jardí del Parc de Sant Jordi. Totes aquestes tradicions també les ha llegit i sentit el nostre artísta i amic, diletant també de l’Art dels Jardins, que és en Rafael Benet, a quí no casulament li va encarregar la seva execució el meu altre granamic Josep Freixa i Argemí i que ara podem gaudir.
De nou, reitero la meva il.lusió de poder-vos saludar un any més en aquest especial espai, i aprofito a convidar-vos a visitar el record del nostre també antic jardí en la mostra fotogràfica que trobareu en el interior dels espais de la Masia Freixa.
Espero compartiu amb mi totes aquestes il.lusions i vivències i disfruteu i us feu vostre aquest gran patrimoni dels jardins.
Em despedeixo doncs fins l’any vinent, amb uns balls fins a l’Era de la Masia I un gran Brindis per l’Any Le Nôtre!!
Visca el nostre jardí!!
Visca Terrassa!!
Visca la Festa Modernista de la nostra Ciutat!!
ROSETA