A Terrassa hi van conviure diferents entitats i també es va produir el debat entre l’excursionisme per vocació científica o per ambició esportiva
LAURA PINYOL PUIG.-
No podríem explicar l’excursionisme a Terrassa sense parlar del Centre Excursionista, l’entitat que es va fundar el 10 de setembre del 1910 per un grup de socis capitanejats per Eduard Giralt, entre els quals hi havia persones interessades per la botànica, la geologia o l’arqueologia. L’objectiu era fomentar l’excursionisme per conèixer, estudiar i estimar la natura, des del pla científic o cultural. Un moviment que relligava amb la Renaixença que exaltava la terra, la natura o la seva gent.
Una de les primeres constàncies que es tenen de l’excursionisme va ser l’any 1904, quan amb motiu de la visita de Joan Maragall i Enric Morera, convidats per l’Agrupació Regionalista, es va pujar a Sant Llorenç, en el que consta com una de les primeres excursions.
Reproduint el patró de tantes altres entitats al conjunt del país, a Terrassa aquesta inquietud també anava vinculada a la fal•lera de la fotografia, una manera no sols de descobrir l’entorn de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac sinó també de documentar-lo. Per això, de seguida es van crear les seccions d’excursionisme de muntanya, instrucció i fotografia. La primera sortida es va fer a l’ermita Santa Maria de Campanyà i al Monestir, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.
I, també com va passar arreu de Catalunya amb entitats similars, ben aviat van sorgir les desavinences entre els socis que hi volien imprimir un caràcter més científic i els que hi donaven un caire més esportista. El 1912 es va produir una escissió que faria néixer el Grup Pirinenc de Terrassa. No va ser pas l’única. Durant el primer terç del segle XX, van proliferar grups excursionistes, cadascú, qui més qui menys, amb una dèria diferent: el grup Montserrat, La Mola, Avant, La Llanterna, Egara o el grup excursionista Núria. També tenien seccions les entitats com la Fraternitat Republicana o el Centre Social Catòlic. Amb la fi de la guerra civil, tots van quedar unificats sota les sigles de la CET, per motius de control polític.
Una inquietud antiga
Emmirallat amb el Centre Excursionista de Catalunya, el grup impulsor es va valdre de la simpatia i la implicació de noms cabdals de l’època com Dr. Joan Cadevall, Palet i Barba, Àngel Sallent, Josep Soler i Palet, Josep Ventalló, Alexandre Galí, Francesc Pi de la Serra, els germans Marcet Poal, entre d’altres. Els unia l’interès científic, la llengua, la cultura, la història, l’art, els costums, la literatura i la natura, en definitiva, eren tots ells estendards dels savis modernistes: humanistes que volien fer del país, un país més modern.
De fet, sota el paraigües del CET es va aixoplugar també la secció d’atletisme (1914) que organitzà la primera gran prova atlètica de Catalunya, amb la Cursa de Sant Llorenç del Munt. Aquesta secció seria la precursora de l’escalada dins de l’entitat. Ho van fer el 1923 a la Cova del Drac i, el mateix grup, documentarien el primer intent d’assalt del Cavall Bernat de Montserrat.
Els guardians del patrimoni
Aquests vocació científica va plasmar-se amb la defensa del patrimoni arqueològic, artístic i natural que, ben aviat, va trenar les actuacions del CET amb la formació de les comissions d’Arqueologia, Història i Art i la d’Estudis Naturals. Per exemple, és coneguda la proposta de Francesc Pi de la Serra que defensava la recuperació del Torrent de Vallparadís per fer-ne un parc per a la ciutat. L’any 1913 es va realitzar la primera monografia dedicada a Sant Llorenç del Munt, tot i que no va enllestir-se i publicar-se fins l’any 1937, en plena guerra civil.
Sabies que?
La publicació més antiga de la ciutat de Terrassa que s’ha imprès sense interrupcions és l’Arxiu d’Estudis del Centre Excursionista de Terrassa, que es va començar a publicar el 1912. També és una de les publicacions de temàtica excursionista més antiga de tot Catalunya.