Aquesta expressió popular que referencia quan el mercat era a la plaça Major encara avui significa anar a comprar

LAURA PINYOL PUIG.-

Al Raval de Montserrat, s’alça l’imponent Mercat de la Independència, que és el mercat central de Terrassa. Aixecat en una parcel·la triangular que fa vèrtex amb la Rambla i el carrer de la Goleta, deu el seu nom a la commemoració del centenari de la Guerra del Francès (1808), coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola. Si en algun moment, algú hagués pogut pensar que el nom –visiblement present a la portalada principal– tenia alguna referència contemporània, ha errat. De fet, una placa a la façana ret homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria.

El Mercat no està ubicat en el tradicional emplaçament on es feia el mercat medieval de Terrassa, datat del 1207, que era a l’antiga plaça Major, actual Plaça Vella. D’aquí ve l’expressió anar a plaça que encara avui s’utilitza per referir-se a anar al mercat. El creixement de la ciutat i l’increment de parades van fer necessari construir un nou espai, que el consistori de l’època (1898) va decidir als vorals del Raval i s’hi va col·locar la primera pedra el 4 de juliol de 1904. Però no seria fins el 14 de novembre del 1908 quan s’inauguraria el Mercat de la Independència, i signat per dos notables arquitectes terrassencs.

Entre la empremta de Pascual Carretero i Melcior Vinyals

L’edifici està projectat sobre una planta de tres naus en forma de ventall o punta de fletxa, que s’uneixen en una lluerna en el punt que l’edifici té l’entrada principal per la Rambla. En conjunt, té 3.400m² a la planta principal, però també disposa d’una planta subterrània –avui destinada a les cambres de fred, però que originàriament acollia els animals de càrrega i els carros de traginers.

L’estructura es sustenta sobre cinquanta columnes de ferro colat que aguanten la coberta amb claraboies de vidre per aportar el màxim de claror natural dintre del recinte.

És un edifici construït en ple apogeu del modernisme. L’arquitecte Antoni Pascual Carretero en va ser el responsable entre 1904 i 1906, durant el període que també era l’arquitecte municipal, i Melcior Vinyals ho va fer a partir de 1906, quan el rellevà. El primer és també el responsable d’altres edificis a Terrassa com la casa Salvador Carreras (al barri de Ca n’Aurell, al carrer Comte Borrell 41) o la noble casa Lluís Salvans i Armengol (al número 32 del carrer Sant Antoni). De Vinyals se’n poden reconèixer-ne certes analogies amb el Magatzem Corcoy, que es troba a la plaça Jacint Verdaguer.

El Mercat –la catedral del comerç de Terrassa– és la millor representació de l’arquitectura del ferro de la ciutat, juntament amb el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que va ser obra de Muncunill. L’aposta pel ferro que van fer tant Pascual Carretero com Vinyals va permetre que l’esquelet de l’edifici fos també el principal element decoratiu.

Destaquen també les persianes de fusta que cobreixen totes les finestres i aporten ventilació a les naus.

El Mercat de Sant Pere

El 1928 també es va construir un nou mercat, el Mercat del Triomf, al barri de Sant Pere. L’obra arquitectònica també és de Melcior Vinyals i, tot i ser erigit en una època que el modernisme ja no estava de moda, conserva alguns elements que fan pensar amb l’altre mercat, com la presència del ferro o la disposició de les finestres verticals de les façanes, amb persianes.

[DESTACAT]

Sabies què?

La Plaça Vella es va començar anomenar així per distingir-la de “la plaça nova” on es va construir l’edifici del Mercat i on la gent anava a comprar?