Alexandre de Riquer a Terrassa
L’Agrupació Regionalista, fundada a Terrassa l’any 1890, va ser l’embrió cultural i artístic de la ciutat, animada per artistes com Joaquim Vancells, els germans Pere i Tomàs Viver, i Francesc Pi de la Serra, entre d’altres.
Les seves iniciatives foren una escola de dibuix, un cor que posteriorment es va convertir en l’Escola Coral, exposicions i la creació de la revista La Sembra, amb continguts de literatura, ciències i art, que van esdevenir el replà més destacat per a la introducció del llenguatge modernista a la nostra ciutat. No en va la capçalera de l’any 1902 va ser dissenyada per l’artista Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Ciutat de Mallorca, 1921). Representa una figura femenina alada, modernista de caire clarament simbolista, que deixa caure una sembra de flors i estels.
La Sembra. Any I, núm. 11 publicat el 23 de març de 1902. Tarrassa : La Industria de Morral y Cadevall, 1901-1915. Imatge extreta de l’exemplar de la Biblioteca Central de Terrassa.
Amic de Pi de la Serra i de Vancells, de Riquer va fer estades a Terrassa. De fet, la família tenia la masia de Can Solà del Racó, a Matadepera, i ell, domicili en una casa del Raval cantonada amb el carrer de la Vila Nova.
El modernisme decorativista proper a l’Art Nouveau que de Riquer va introduir a Terrassa va ser l’altra cara del corrent senzill i auster de Lluís Muncunill.
Va rebre els encàrrecs de la decoració del cafè de l’Agrupació Regionalista, el Cafè Català, popularment conegut com el Bròquil, en col·laboració amb els germans Viver (1898), i de les pintures del Saló de Sessions (1901). Ambdós al mateix edifici del Raval de Montserrat, 13, a la planta baixa i al primer pis, a l’antiga Casa Consistorial i Institut Industrial de Terrassa des de l’any 1898.
Projecte original per a la decoració del Saló de l’Instituto Industrial de Terrassa d’Alexandre de Riquer (1901). Exposat actualment a la seu de la Cecot. Imatge cedida per la Fundació Institut Industrial de Terrassa.
Del projecte de decoració del Saló de l’Institut Industrial només va arribar a pintar tres plafons corresponents a la capçalera i inicià la decoració del sostre però van sorgir desavinences amb la Junta de l’Institut a causa del pressupost molt elevat. Finalment l’any 1904 es va confiar la finalització de la decoració de la totalitat del Saló i mobiliari a Joaquim Vancells.
Actualment es conserven el projecte original, en paper, propietat de l’Institut Industrial, actual Cecot i els tres plafons de les pintures sobre tela, reubicats al menjador de la Casa Alegre de Sagrera.
El projecte, fet amb llapis i aquarel·la sobre paper, conté un fons de paisatge de ribera lacustre i sense cap al·legoria clara, i s’hi representen tres escenes. La de l’esquerra, amb tres figures femenines en un camp de blat, una d’elles estirada i recolzada en una garbera, l’altra ajupida recol·lectant i, una tercera, dreta amb una falç a la mà. L’escena central, la formen sis figures femenines, quatre de les quals nues, a l’estil d’unes baigneusses a la francesa. La de la dreta escenifica el llac amb un veler i una figura femenina asseguda a la riba.
Menjador de les grans ocasions. Casa Alegre de Sagrera. Fotografia: Joaquim Berenguer • Parc Audiovisual de Catalunya.
Els tres plafons de pintura a l’oli sobre tela de deu metres de llargada són al·lusius a l’agricultura, el comerç i la indústria. (veure a sota)
Plafó d’Alexandre de Riquer exposat actualment a la Casa Alegre de Sagrera.
Al primer plafó es representen dues nimfes de l’agricultura, entre ceps de vinya, una d’elles amb els braços alçats ornamentada amb tocat de pàmpols al cap i un gotim a la mà, asseguda sobre portadores plenes de raïm; al fons, la muntanya de Sant Llorenç del Munt i la silueta urbana de la ciutat industrial de Terrassa.
Plafó d’Alexandre de Riquer exposat actualment a la Casa Alegre de Sagrera.
Al plafó central, el més gran, amb fons de pollancres, hi apareixen les sis nimfes ja esmentades anteriorment. A la mà de la nimfa del fons s’afegeix el caduceu, el bastó atribut a Mercuri, déu del Comerç.
Plafó d’Alexandre de Riquer exposat actualment a la Casa Alegre de Sagrera.
Al plafó de la dreta es plasma la imatge ja descrita es mostra l’escut de l’Institut Industrial de Terrassa a la vela del vaixell. Escenes clarament simbòliques que desprenen la sensualitat pròpia de les nimfes.
La darrera obra d’Alexandre de Riquer realitzada a Terrassa està situada a la façana de la Casa Alegre de Sagrera. Es tracta d’una placa honorífica dedicada a Joaquim de Sagrera, un relleu de bronze de l’any 1908.
Placa commemorativa dedicada a Joaquim de Sagrera. Atribuïda a Alexandre de Riquer. Casa Alegre de Sagrera. (Melcior Vinyals, 1911).
Està formada per una imatge femenina dempeus, al•lusiva a la lluita, amb espasa a la mà dreta i estendard a l’esquerra, ubicada sota un pinacle neogòtic.
A la part central hi ha una inscripció commemorativa del centenari de la Guerra del Francès, en què va participar el cabdill Joaquim de Sagrera i Domènech, que va néixer i morir a la casa.
A l’altre extrem apareix l’escut de Terrassa rematat amb un elm de cavaller.
Una garlanda de roses penja de banda a banda.
Aquell mateix any, de Riquer va exposar diverses obres de la seva autoria a la “Manifestació d’Art Aplicat”, celebrada al Palau d’Indústries, actual Escola Industrial.
Domènec Ferran i Gómez
Historiador de l’art
Amb la col·laboració de la Biblioteca Central de Terrassa, Cecot, Fundació Institut Industrial de Terrassa i Joaquim Berenguer del Parc Audiovisual de Catalunya.
Bibliografia bàsica:
- DIVERSOS AUTORS. El Modernisme a Terrassa. Terrassa : Ajuntament de Terrassa : Lunwerg, 2002
- FREIXA, Mireia. Modernisme i Noucentisme a Terrassa. Terrassa : Xarxa de Biblioteques Soler i Palet, 1984
- SUAREZ, Alicia. “Les Arts Plàstiques i la Critica” a Terrassa 100 anys d’Art i Cultura [catàleg de l’exposició]. [Terrassa] : Fundació Cultural Caixa de Terrassa, DL 1992
- TRENC, Eliseu. Alexandre de Riquer. Barcelona : Caixa de Terrassa : Lunwerg, cop. 2000
Terrassa, març de 2021
