Espectacle dansa “Lluís Muncunill un diàleg entre dansa i arquitectura”

La dansa és l’expressió més pura del moviment humà, on cada gest flueix de manera natural i orgànica, allunyant-se de la rigidesa de les línies rectes i dels angles abruptes. Com l’arquitectura de Lluís Muncunill, la dansa es construeix amb formes corbes, dinàmiques i expressives, en harmonia amb les emocions i la música que l’acompanya. Muncunill va expressar aquesta idea amb claredat: «A la figura humana no existeix la línia recta, ni la superfície plana, ni tan sols l’arc en rodó, sinó suaus corbes en harmonia amb les funcions que ha de viure cada òrgan. Les línies rectes i els angles són durs i àrids, mentre que les corbes suaus representen la flexibilitat i la dolçor, en resum: la vida». Aquest espectacle s’inspira en aquest principi de l’organicisme arquitectònic, on la dansa, com l’arquitectura, dialoga amb l’espai, el moviment i la música, creant una harmonia viva i dinàmica.
El segle XIX va ser una època d’or tant per al ballet com per als cafès cantants. El tombant de segle va suposar el naixement d’un corrent d’innovació i transformació, també, en el món de la dansa i, alhora, l’auge dels cafès cantants, locals d’oci amb la posada en escena d’espectacles populars.
Aquest espectacle ens presenta un diàleg artístic en dos quadres diferenciats. D’una banda, un quadre de ballet amb peces diverses com L’estiu i L’hivern de Vivaldi, La bella dorment, Romeu i Julieta, el Vals del Danubi blau de Strauss, entre d’altres. D’altra banda, un quadre dedicat als cafès cantants, on es podran veure peces d’escola bolera, dansa clàssica i flamenc, amb obres com Olé de la Curra, acompanyada de castanyoles, la dansa espanyola del Quixot, un garrotín (nascut a Lleida) i alguna peça acompanyada de la poesia de Lorca, entre d’altres.