Estimats i estimades, veïns i veïnes, Terrassencs amics, ciutadans d’aquesta nostra gran i il·lustre urb. No sabeu prou les ganes que tenia de retrobar-nos avui i aquí, en aquest espai tan nostre, en el nostre gran jardí, entre les nostres roses més belles i flairoses de la ciutat, el nostre orgull més bell i sensible. Que més puc demanar?, ser de nou avui aquí amb tots vosaltres després d’un any en que afers importants m’han fet absent més temps del desitjat d’aquest terrer tant estimat, ganes immenses de tornar a casa i acompanyar-vos de nou.

Com els núvols, tot passa, les turmentes porten desprès la calma i el temps ens retroba, aquest temps cíclic i etern, com una pel·lícula sense fi, de nou ens retorna sempre una nova primavera, amics, aquí la tenim! Aquí de nou hi som!

Un cop més, com sempre que puc, no me’n puc estar de visitar París. Tot visitant el Louvre vaig fer coneixença d’un artista inventor d’efectes cinematogràfics, se’n diu Segundo de Chomón y Ruiz. En sabia d’ell per artistes amics de quan vivia a Barcelona, em parlaren d’un revolucionari sistema de filmació que va patentar amb el estrany nom de “tràveling” i que fins i tot, va filmar amb aquest sistema, com de trenet-càmera, el Parc de la Ciutadella, quines coses aquestes de la modernitat!

Tot i parlant d’espectacles de llum i ombres, li vaig explicar que a Terrassa, hi tinc el meu gran amic i artista Joaquim Vancells. Vàrem conversar sobre els seus espectacles experimentals cinematogràfics i de ombres xineses que tant d’èxit havien tingut al seu local de l’Ars Lucis, ho recordeu? Quin goig!! perquè a Terrassa, també sabem innovar, un lloc esplèndid, tot tan ben decorat pel nostre insigne amic Vancells.

A Barcelona també vaig poder gaudir dels fabulosos espectacles de la Sala Mercè de Lluís Graner, unes representacions també magnífiques inspirades en les novetats cinematogràfiques importades dels Estats Units, i dirigides per l’intel·ligent creador teatral Adrià Gual. D’aquella Sala Mercè, recordo també l’art total fet pel meu gran amic Antoni Gaudí, un geni.

No recordo com va ser, que tot i parlant d’art i bellesa, davant un finestral del Louvre que donava als jardins de les Tulleries, vaig esmentar el goig que em produïa la meva estimada col·lecció de rosers del jardí, que com fet a petita escala, recordava així alguns roserars de París. Segundo de Chomón, va fer una anotació en el seu quadern de notes i vaig poder veure que n’estava farcit d’idees i esboços, durant aquell temps també experimentant en acolorir films a mà, tot un prodigi. Vaig poder llegir també alguns títols del que serien novetats després, i em cridà l’atenció “La Danza de las Mariposas”, no us sembla ben poètic?

Ja tornada a Terrassa, un dia vaig rebre una targeta d’ell des de París on em convidava a la inauguració d’un nou film però sense esmentar-me ni nom ni argument, tot un misteri. Amb en Magí, assistirem a la inauguració el dia i hora indicats, i quina fou la sorpresa!, el nou film en qüestió em va ser dedicat, en honor a les nostres roses, al nostre jardí i el titulà “Un puñao de rosas”, quanta emoció! Aquells fotogrames meravellosos, un film poètic, com havia imaginat seria el de “La Danza de las Mariposas”…

Avui us el dedico, aquest present en forma de record, perquè el vull compartir amb tots vosaltres, que si no podem gaudir del film ara, en tingueu coneixement, així doncs un “Puñao de rosas” per a tots vosaltres, com diria el meu amic Chomón, a la seva manera de Terol, “Un puñao” de gràcies per ser de nou avui aquí amb mi, “Un puñao” d’art, jardins i patrimoni a sumar per la ciutat, per celebrar-la i festejar-la, un “Puñao de rosas” per la nostra Fira, pel nostre modernisme, per la nostra ciutat, per el nostre país.

La vostra Roseta feliç amb el seu “Puñao de rosas”, feliç de dir de nou fins l’any vinent!

Jardí de la Masia Freixa

Roseta 2019