Mercè López Garcia – Conservadora del Museu Tèxtil

El moviment artístic del modernisme, entre finals del segle XIX i principis del XX, va coincidir amb una època de bonança a Catalunya gràcies a l’enriquiment de la burgesia industrial tèxtil. La petita vila de Terrassa va esdevenir una ciutat moderna i plena de xemeneies de fàbriques dedicades a la producció de teles de llana, que era el teixit més utilitzat en la indumentària masculina ja que els homes elegants habitualment vestien amb terns formats per levita, pantalons i armilla.
La indumentària de les dones benestants, en canvi, es confeccionava amb teles molt elaborades de seda, sovint guarnides amb puntes, passamaneria i brodats, amb les que es confeccionaven vestits que seguien les modes de París. La seva silueta va variar al llarg d’aquest període: a finals del segle XIX la cintura era molt prima, gràcies a la cotilla, i les mànigues i les faldilles tenien volum. A partir de 1900 la silueta es va fer cada vegada més estilitzada fins a la dècada de 1910, quan la línia de cintura es va elevar i els vestits tenien silueta vertical. La cotilla i la roba interior, com els enagos, eren en gran part els responsables de la forma del vestit. Els accessoris també eren fonamentals i mostraven, junt amb el vestit, la posició social de les dones, davant de la uniformitat en la manera de vestir del homes.
Les classe populars seguien les modes, pel que fa a la silueta, però amb teixits més austers i amb una manera de vestir que sovint es veia influenciada per la zona geogràfica on vivien o per la professió que realitzaven. Veureu alguns exemples d’aquesta moda modernista a través dels següents recursos en línia elaborats pel Museu Tèxtil.

Terrassa, 1 de juliol de 2021

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Articles divulgatius sobre moda del CDMT: