Veïns, Veïnes, convilatans, amics, bons amics!! De nou ens tretrobem i quina retrobada més emotiva, preciosa i sentida, ganes tenia de tornar a ser aquí amb tots vosaltres.
Us veig aquí al davant i us sento, sento el vostre cor, els vostres batecs. Uns batecs que han donat vida a aquest poema en que s’ha convertit el nostre jardí.
Com cantaven les velles fades del poema El jardí abandonat del meu estimat amic-poeta-pintor, el gran Santiago Rusiñol, el vostre batec és el ressó apagat de la vella memòria, sou l’antiga cançó cantada per l’història, el jardí, ara ja no abandonat, que fou la guarida que enlloc del món es gaudeix més de la dolça poesia.
Poesia, si!, admireu-lo ara!! Recordeu com era, recordeu aquell vent furiós que acallà el nostre passeig, els nostres xipresos, el gran cedre i com gegants caiguts els veierem, l’eco d’altres temps plorant en ells trobarem, i ara, alçats de nou, dempeus guiant de nou el nostre caminar, saludant de nou al roserar i a tots nosaltres.
Temps de bohemia parisina ha passat, d’aquell Moulin de la Galette, d’aquella alegría del viure, balls, música, llum i colors desfermats sota els fanals de París, s’ ha filtrat aquesta melanconia creadora, donant un nou ritme als batecs del temps, uns batecs que en el cor d’en Rusiñol guien el seu verd pinzell, uns batecs que son música, la música del dringar de l’aigua a les fonts, brolladors, estanys, uns batecs que donen la llum justa en l’hora justa a les estàtues, als camins, parterres, glorietes, a les velles i tosques parets….jardins! quins jardins senyor! El triomf de la llum, el color i el verd, el triomf del silenci i la solitut necessària per al bell retorn a l’Arcàdia perduda i anyorada, una Arcàdia retrobada en els bells jardins de Barcelona, Aranjuez, La Granja, , Sitges, Granada, Girona, Palma, Soller, Valldemosa, Raixa!! Jardins d’Espanya s’ha anomenat un gran recull de tots ells i que encara podem seguir contemplant i escoltant les seves nits amb el gran compositor i amic Manuel de Falla… Uns jardins que son més que embelliment d’espais, més que construcción d’arquitectures vegetals, més que pur ornament, tal i com ho va imaginar el nostre pintor-jardiner Rafael Benet, son també Fulls de Vida i el lloc on L’Alegria passa, son Obra d’Art!
El jardí torna a lluïr, torna a bategar amb els vostres cors, les roses de nou han esclatat per sumar-se a la festa, cantant el seu perfum, tot es torna poètic, el nostre jardí, amb els seus passejos, xiprers, brolladors, glorieta, parterres, escultura, els seus verds profunds i transparents, tal i com un jardí signat per el mateix Rusiñol…
I que us he de dir jo, viatgera que en sóc d’altres jardins, és aquest el meu, el nostre, el de tots i en ell hi trobo totes les gràcies, tots els valors, un gran patrimoni que ens és deure preservar i estimar.
Alço de nou la copa i brindo per tots vosaltres, per Ca n’Aurell, per Terrassa i per aquesta nova festa, i avui, en especial pel meu bon amic poeta-jardiner Santiago Rusiñol, llarga vida als seus pinzells, a la seva poesia i llarga vida als seus Jardins!!
Seguim la festa, la nostra festa més modernista i preuada i fins l’any vinent.
Jardí de la Masia Freixa
Roseta 2017