Benvolguts conciutadans/conciutadanes, autoritats i amics!! quin goig tornar a retrobar-vos, quina alegria i quina festa!!

Aquest any ens retrobem en el nostre estimat espai, un munt d’històries viscudes en aquest espai l’han fet gran, molt gran.

Com enmig del desert es varen crear jardins per la voluntat i sensibilitat dels seus habitants, en el vell mig d’antigues terres de conreu i boscatges, i lluny de la vila va néixer aquest nostre jardí. Encara recordo al meus amics Josep Freixa i Argemí i la Consol Ubach, mirant llibres especialitzats de jardineria, nous i antics, estesos en el seu esplèndid menjador i biblioteca, somniant com seria el seu volgut i estimat jardí. Recordo acompanyar-los en els seus passejos tot just estrenada la casa i dient-me, “ veus, aquí en aquest cantó hi mantindrem l’hort, però tot aquest davant hi tindrem els millors arbres, arbusts i flors que hagis pogut contemplar en tota la ciutat, serà el nostre paradís, hi hauran passejos entre esplèndits parterreres, una glorieta, fonts i moltes escultures, tindrem una col.lecció de canya americana i fins i tot farem el nostre roserar, i flors, moltes flors en totes les estacions de l’any tot ben a prop de casa per veure-ho cada dia obrint els finestrals. Una senyorial avinguda de xipresos i altres avingudes arbrades,  i ben alegres amb castanyers d’indies, els seus troncs emparrats d’enfiladisses en flor, un bosc de cedres d’himalaya que donaran un caire exquisissim i romàntic, boixos i arcades vegetals, unes palmeres que ens donaran la benvinguda a casa com dos mans obertes…també i  volem tenir en el nostre jardí el nostre nom ben representat, el nostre Freixe.”

Jo tota sorpresa del que m’estaven explicant, veient el que fins aleshores coneixia, a banda dels magnífics eucaliptus que donaven sempre aquella flaire tant bona i saludable, unes petites plantacions disperses que no em donaven a imaginar com podia ser tota aquella ensomniació.

I com ho fareu tot això?, vaig dir-lis,  I fou llavors que, amb un somriure de complicitat entre ells dos, em desvetllaren el misteri.

“Li hem encarregat al nostre jove artista pintor, a en Rafael Benet que tant li agraden els jardins ben plens de flors. Li hem demanat que a banda de poder pintar jardins, ens faci un disseny, i aquest seu disseny, l’ha fet tant be que ja el tenim ben be al cap com si ja fos real. I no sols a nosaltres ens ha meravellat, els dibuixos son tant bonics que els han exposat en una galeria ben coneguda de la Gran Via de Barcelona, a les Galeries Laietanes!! Qui ens ho hauria dit, el nostre jardí ja el poden contemplar fins i tot els barcelonins i ha estat noticia a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya!! Veig que encara no ho has llegit. Quin gran orgull per a nosaltres i per a Terrassa, mostrant un exemple de jardí fet des de l’art i donant exemple del que hauran de ser els jardins d’aquesta mena…No podem pensar en res millor per tal de que gaudeixi la nostra família i els nostres conciutadans…serà la Masia Freixa i el seu jardí el nostre més estimat llegat.”

I heus aquí, que ara el fruïm tots nosaltres, tal i com els Freixa desitgen.

Fa poc vaig parlar amb el mestre d’obres Pau Gorina, i m’assegurava de que les obres del jardí anàvem per un molt bon camí, que ja tenia els plànols i els seguien escrupolosament, ja estaven arribant els arbres i arbustos per a ser plantats, molts d’ells dels importants vivers Aldrufeu, que feliç s’el veia!! Fins i tot la seva esposa, l’Adelina Gregoriano n’estava tant entusiasmada amb el que li explicava en Pau, que feia jugar als nens de la seva nova “Escola Jardí d’infància” amb plantes i flors per educar-los aquesta sensibilitat en les coses de l’art del jardí… Feia temps que ha Terrassa no es feia un nou i gran jardí, el dels Srs. Alegre tant romàntic i aristocràtic havia estat tot un èxit, i ara aquest, més modern, amb les seves escalinates, caminals i parterres geomètrics diu que hi farà molt de goig.

Això si, el Sr. Gorina compte amb un equip de primera, uns jardiners i obrers que li fan la feina molt fàcil i amb molt d’ofici, sort en tenim d’aquests professionals amb tanta vocació. De veritat que sense ells i el seu ofici, els jardins de la ciutat no serien el que son.

A ells vull retre el seu just homenatge, a tants i tants obrers i obreres que han fet que la nostra ciutat  sigui com és, treballadora, precursora, bella i gelosa de la seva cultura i patrimoni.

Moltes gràcies convilatans i convilatanes, seguim treballant per el progrés i la millora de la nostra ciutat, seguim embellint i treballant amb molt d’ofici i vocació. La nostra ciutat s’ho mereix i ella ens retorna el seu amor, com és en aquest cas, amb la bellesa d’aquest jardí, i amb el florir de les seves roses, les nostres roses.

I ara, per tal de seguir la nostra festa, ballem i dancem, compartim la nostra ben florida i modernista festa i fins l’any vinent!!

Padrina ROSETA 2016